EL JOC INFANTIL

Aquí, us presentem dos grans impulsors del joc, que varen donar la volta a la visió del desenvolupament i l’aprenentatge dels infants al segle XIX, Hall i Karl Gross.

Stanley Hall, psicòleg i pedagog nord-americà, defensa que els infants juguen per eliminar les funcions rudimentàries que s’han convertit en inútils en la vida actual, i esmenta que les activitats lúdiques tenen una única funció preparatòria, per a la vida adulta.

Karl Gross, divulgador científic cèlebre, defensa que el joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar habilitats que seran útils a la vida adulta.

Algunes teories del segle XIX que ens parlen sobre el joc són:

-       La teoria de la recapitulació de Stanley Hall.

La llei de recapitulació diu que el desenvolupament de cada organisme humà no es realitza en etapes similars als períodes històrics, és a dir que un ésser humà no comença la seva vida a partir d'un comportament primitiu i salvatge i va  transformant-se fins a arribar a una forma de vida més civilitzada en la seva maduresa. Es pot inferir des d'aquesta teoria, que el desenvolupament de l'home comprèn patrons de comportaments  que no es poden evitar, que no canvien, que són universals i segur que no depenen de la societat ni de la cultura. Aquest punt de vista va ser molt qüestionat tant pels antropòlegs culturals com pels sociòlegs, per ser una postura de caràcter extrema que no podia sostenir-se. La idea d'Hall propiciava la pràctica de la tolerància de les conductes inacceptables per part de pares i educadors, ja que les considerava com etapes necessàries del desenvolupament, assegurant al mateix temps que, els dits comportaments intolerables desapareixien espontàniament en l'etapa següent. Definitivament aquesta teoria és basa  majoritàriament en l’evolució de l’ésser humà. Stanley Hall se centra més en l’etapa infantil, per ell el joc és una eina molt important pel desenvolupament dels Infants.

-       La teoria de l’exercici preparatori de Karl Gross.

Aquesta teoria enfoca el joc des d’un punt de vista biològic general, és a dir, explica les diverses manifestacions, l’origen i la seva funció, tant en animals com en homes. Agafa el joc com un exercici de preparació per a la vida, per això, és “l’agent empleat per a desenvolupar les potencialitats congènites i preparar-les pel seu exercici de vida”. La importància d’aquesta teoria és que s’aconsegueixi vincular el joc al desenvolupament definint-lo en funció d’ell. El joc deixa de ser una activitat amb falta de significant i encara nociva pels nens, per convertir-se en un mitjà de desenvolupament, és a dir, l’individu que juga, pre-exercita únicament els instints, de manera instintiva.

TEORIA DEL JOC COM ANTICIPACIÓ FUNCIONAL

Segons Gross, el joc és un pre-exercici de funcions necessàries per a la vida adulta, perquè contribueixen en el desenvolupament de funcions i capacitats que preparen al nen per poder realitzar les activitats que portarà a terme quan sigui gran. El joc és necessari per a la maduració que s’aconsegueix al final de la infància  i serveix per a la preparació de cara a la vida adulta.

Va establir el preconcepte “el gat jugant amb el cabdell de llana aprendrà a caçar ratolins i el nen amb les seves mans aprèn a controlar el seu cos”.

La “funció simbòlica” es basa en què del pre-exercici naixerà el símbol, en planejar que el gos que agafa a un altre activa el seu instint i farà ficció. Des d’aquesta perspectiva, hi ha “ficció simbòlica” perquè el contingut dels símbols és inaccessible per al subjecte (no pot cuidar bebès, però si, actuar com si ho fos, amb les seves nines).

Tant l’Stanley com en Karl, són dos autors que, tot i que tenen dues teories diferents, i cada un defensa la seva, tenen una coincidència o semblança molt igual, i és que el joc té una gran peculiaritat, aquest no únicament serveix per divertir, i pesar-s’ho bé, sinó que també és una fase en la qual prepara al nen per la vida adulta. Diuen que hi ha una gran semblança en el joc infantil, amb la vida que els esperarà després.

Aquí deixem un petit vídeo amb imatges del joc que fan els infants per poder veure  la semblança i relació que tenen aquests amb la vida adulta.