activitats de transvasaments

És una activitat que pretén donar continuïtat als jocs de descoberta com la panera dels tresors i el joc heurístic. A les safates d’experimentació, els infants exploren a partir de l’experimentació i manipulació del material de la safata lliurement, està destinat especialment per infants de zero a tres anys però sobretot es centre a l’edat de dos anys, ara bé, també pot allargar-se fins als sis anys d’edat. A les safates d’experimentació els infants exploren a partir de la manipulació amb materials inespecífics, continus, de la natura com per exemple sorra, aigua, pa rallat, llenties... que proporcionen una gran varietat de sensacions, ofereixen també una diversitat de qualitats (pes, formes, dimensions, volum, textures, colors, olors, gustos...), també desenvolupen i augmenten el nivell d’atenció i concentració i així els infants estructuren la ment mitjançant la informació que reben manipulant i jugant. El fet que es tracti de material de la natura permet també apartar-nos del més comú que són objectes nous, comprats sinó que és material reciclat, ho tenim a l’abast, és barat i autèntic del nostre entorn (Vila, B; Cardo, C, 2005). 

Davant aquests materials, els alumnes estructuren la ment fent-se les seves pròpies hipòtesis i es fan preguntes sobre el comportament dels materials que tenen a l’abast i especialment les conseqüències de les seves combinacions, per exemple: què és això, què puc fer amb aquest objecte, per què serveix això, què passarà si, què aconseguiré... També a través d’aquests objectes els infants s’inicien en la lògica-matemàtica mentre fan diferents combinacions, observacions, classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions i identificacions... Al mateix temps desenvolupen el seu llenguatge i s’habituen a treballar amb tranquil·litat, mantenen una actitud de respecte envers als companys i el material.

En aquesta activitat els alumnes també treballen conceptes relacionats amb la quantitat i la qualitat, segons el material que se’ls proporcioni, podran veure unes característiques o unes altres. També desperta el pensament científic, estimula als nens i nenes a crear un joc, a decidir què volen fer amb aquell material. Al mateix temps és una activitat que desenvolupa el llenguatge, tant matemàtic com general. Aquesta activitat també afavoreix l’autonomia, la higiene, respecte als companys, entre altres, és important que un cop s’hagi portat a terme es reculli entre tots, mestra i alumnes.

Per organitzar aquesta activitat les educadores preparen el material prèviament en espais amplis i després el presenten als infants. Es pot fer amb un sol material o bé primer presentar-ne un i després afegir-n’hi un altre. 

En qualsevol cas es deixa que els alumnes explorin lliurement, també se’ls donen materials per fer transvasaments, estris varis com pots, culleres, gots, embuts, coladors... i deixem que siguin els alumnes els que vegin i facin les seves hipòtesis a través de la manipulació. Durant l’experimentació els infants descobreixen aspectes importants sobre la capacitat dels diferents utensilis, les eines que normalment van bé per transportar material potser no aniran bé per transportar l’aigua, la sorra... o el contingut que hi posem. A partir d’aquí els nens i nenes poden establir relacions entre els elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast així com ser els protagonistes dels seus propis aprenentatges. La proposta es pot presentar a tot el grup (si les condicions ho permeten) o en un racó però no ha d’estar permanentment muntat sinó que es treu quan s’ha d’utilitzar. Es treballa sobre una taula en grups de 3 o 4 infants. Cal tenir en compte que el material que s’introdueixi a les safates ha de ser tolerat per qualsevol alumne, és important tenir clar si algun alumne és al·lèrgic a algun aliment i adequar la safata per tal que tots els nens i nenes puguin participar.

  

EL JOC INFANTIL

Aquí, us presentem dos grans impulsors del joc, que varen donar la volta a la visió del desenvolupament i l’aprenentatge dels infants al segle XIX, Hall i Karl Gross.

Stanley Hall, psicòleg i pedagog nord-americà, defensa que els infants juguen per eliminar les funcions rudimentàries que s’han convertit en inútils en la vida actual, i esmenta que les activitats lúdiques tenen una única funció preparatòria, per a la vida adulta.

Karl Gross, divulgador científic cèlebre, defensa que el joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar habilitats que seran útils a la vida adulta.

Algunes teories del segle XIX que ens parlen sobre el joc són:

-       La teoria de la recapitulació de Stanley Hall.

La llei de recapitulació diu que el desenvolupament de cada organisme humà no es realitza en etapes similars als períodes històrics, és a dir que un ésser humà no comença la seva vida a partir d'un comportament primitiu i salvatge i va  transformant-se fins a arribar a una forma de vida més civilitzada en la seva maduresa. Es pot inferir des d'aquesta teoria, que el desenvolupament de l'home comprèn patrons de comportaments  que no es poden evitar, que no canvien, que són universals i segur que no depenen de la societat ni de la cultura. Aquest punt de vista va ser molt qüestionat tant pels antropòlegs culturals com pels sociòlegs, per ser una postura de caràcter extrema que no podia sostenir-se. La idea d'Hall propiciava la pràctica de la tolerància de les conductes inacceptables per part de pares i educadors, ja que les considerava com etapes necessàries del desenvolupament, assegurant al mateix temps que, els dits comportaments intolerables desapareixien espontàniament en l'etapa següent. Definitivament aquesta teoria és basa  majoritàriament en l’evolució de l’ésser humà. Stanley Hall se centra més en l’etapa infantil, per ell el joc és una eina molt important pel desenvolupament dels Infants.

-       La teoria de l’exercici preparatori de Karl Gross.

Aquesta teoria enfoca el joc des d’un punt de vista biològic general, és a dir, explica les diverses manifestacions, l’origen i la seva funció, tant en animals com en homes. Agafa el joc com un exercici de preparació per a la vida, per això, és “l’agent empleat per a desenvolupar les potencialitats congènites i preparar-les pel seu exercici de vida”. La importància d’aquesta teoria és que s’aconsegueixi vincular el joc al desenvolupament definint-lo en funció d’ell. El joc deixa de ser una activitat amb falta de significant i encara nociva pels nens, per convertir-se en un mitjà de desenvolupament, és a dir, l’individu que juga, pre-exercita únicament els instints, de manera instintiva.

TEORIA DEL JOC COM ANTICIPACIÓ FUNCIONAL

Segons Gross, el joc és un pre-exercici de funcions necessàries per a la vida adulta, perquè contribueixen en el desenvolupament de funcions i capacitats que preparen al nen per poder realitzar les activitats que portarà a terme quan sigui gran. El joc és necessari per a la maduració que s’aconsegueix al final de la infància  i serveix per a la preparació de cara a la vida adulta.

Va establir el preconcepte “el gat jugant amb el cabdell de llana aprendrà a caçar ratolins i el nen amb les seves mans aprèn a controlar el seu cos”.

La “funció simbòlica” es basa en què del pre-exercici naixerà el símbol, en planejar que el gos que agafa a un altre activa el seu instint i farà ficció. Des d’aquesta perspectiva, hi ha “ficció simbòlica” perquè el contingut dels símbols és inaccessible per al subjecte (no pot cuidar bebès, però si, actuar com si ho fos, amb les seves nines).

Tant l’Stanley com en Karl, són dos autors que, tot i que tenen dues teories diferents, i cada un defensa la seva, tenen una coincidència o semblança molt igual, i és que el joc té una gran peculiaritat, aquest no únicament serveix per divertir, i pesar-s’ho bé, sinó que també és una fase en la qual prepara al nen per la vida adulta. Diuen que hi ha una gran semblança en el joc infantil, amb la vida que els esperarà després.

Aquí deixem un petit vídeo amb imatges del joc que fan els infants per poder veure  la semblança i relació que tenen aquests amb la vida adulta.

CANÇONER INFANTIL



Aquí us deixem un cançoner infantil per a poder treballar amb els infants.

També es podría imprimir i plastificar per tal de què els nens el puguin tenir a l'abast.

Hi trobem el títol de la cançó, la lletra, i el dibuix juntament amb la partitura perquè puguin relacionar el dibuix amb la cançó.



PANERA DELS TRESORS

Elionor Goldschmied va ser mestre i creadora de la proposta de joc i aprenentatge: la panera dels tresors. És una proposta aparentment molt senzilla, però que permet als infants rebre una gran quantitat d’estímuls de tot tipus que ens hem d’assegurar que siguin de qualitat i que els afavoreixi en el seu desenvolupament i aprenentatge.

És una activitat que està encarada pels infants de 6 a 12 mesos aproximadament, quan ja comencen a ser curiosos per observar, agafar objectes, mirar-los, tocar-los, posar-se’ls a la boca.... i es poden mantenir asseguts amb equilibri i l’esquena recta. Aquesta activitat, permet als infants afavorir accions que moltes vegades els adults no en donen gaire importància, i que realment la mereixen, ja que són una gran font de coneixement i aprenentatge, i els hi proporciona un munt d’estímuls.

Esperem que aquest article sigui del vostre interés respecte la panera dels tresors:

 

CONTROL DEL COS - PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA

Les activitats de psicomotricitat gruixuda han de ser una part vital a la vida de l'infant.

Aquest tipus d'activitats ajuden als nens a cremar l'excés d'energia, el qual els permet concentrar-se millor a l'aula.

També ajuden al desenvolupament d'habilitats socials, quan els infants treballen i juguen cooperativament en els jocs. 

En aquestes activitats els nens juguen grupalment, i aprenen a compartir.

A més, practiquen la consciència espacial, el control tònic i postural, la lateralitat i enforteixen la musculatura.

Seguidament proposem una activitat:

                                                     

                                                    CAMINAR PER L'ARC DE SANT MARTÍ

Activitat perfecte per a treballar el pensament estratègic, la consciència espacial, el control del cos i l'equilibri.

Deixarem un espai lliure al centre de l'aula rodejat de cadires on teixirem el nostre arc de Sant Martí fet amb 

cintes de colors.

Els infants estaran alineats en un extrem de l'habitació i l'educador/a els convidarà a passar a través de l'arc 

de Sant Martí per torns sense tocar, trencar o moure les serpentines.

JOC HEURÍSTIC

JOC DE DESCOBERTA D'OBJECTES.

Materials: Objectes fets de diferents materials, poden ser reutilitzats de la panera del tresor.

Permet a l'infant descobrir, explorar, combinar objectes... permet l'estructuració del pensament, el llenguatge, afavorir la relació,les  accions dels infants...

Amb tot aquest material, els permet percebre nocions de volum, equilibri, quantitat, qualitat... i agafar experiencia amb tot el que els envolta.

ARBRE DE NADAL DE FELPA

 

El Nadal és un esdeveniment molt bonic i màgic pels infants, és per això que proposem la participació de tota la classe per a dur a terme aquesta activitat, la qual pels infants és molt significativa.
 

Amb aquest arbre de Nadal es pot treballar a la classe: els colors, les formes geomètriques, la coordinació oculo-manual, la pinça fina, entre d'altres.

Els infants poden enganxar i desenganxar les formes tantes vegades com vulguin, ja que la mateixa felpa ho permet. D'aquesta manera, es pot tenir a l'abast dels infants, i a la vegada que formi part de la decoració nadalenca de l'aula.

Lloc web: ARBRE DE NADAL DE FELPA